L’impacte de la fragilitat a l’atenció primària i a l’hospital

L’envelliment, els canvis epidemiològics i la discapacitat que van associats estan posant en tensió els nostres sistemes de salut i de benestar. A part dels complexos canvis organitzatius que s’estan desplegant en tots els països occidentals per fer front a la multimorbiditat i a la cronicitat  cal repensar la base de l’abordatge de les persones grans, des de l’avaluació fins a la presa de decisions, i de manera transversal. En això, el concepte de fragilitat pot ajudar.

La fragilitat representa un estat de risc o vulnerabilitat que exposa a esdeveniments de saluts negatius, com la progressió cap a la discapacitat, a fases de malaltia més avançades o a la mort, i és mesurable. De fet, avui en dia, l’edat cronològica no és un bon indicador de salut, i, en canvi, la fragilitat s’aproxima més a l’edat biològica, i podria permetre afinar molt més en el pronòstic i individualitzar les intervencions.

Per aquest motiu, la fragilitat és una clau per a l’avaluació i la presa de decisions, que permet enfocar millor accions preventives a nivell comunitari i i adequar les intervencions a nivell hospitalari. Diverses especialitats mèdiques i quirúrgiques ja estan manifestant un interès creixent sobre el tema, i, a més, el Pla de Salut 2016-2020 enfoca la fragilitat com a objectiu de prevenció comunitària.

Implementar l’aplicació pràctica d’aquest concepte a nivell de gestió clínica pot ser una de les claus del canvi de paradigma i també d’ajudar les organitzacions a gestionar millor la demanda i les intervencions.

Marco Inzitari i Jordi Varela

Secció de Gestió Clínica

Societat Catalana de Gestió Sanitària