L’oportunitat d’introduir la figura dels hospitalistes a les plantes d’hospitalització

El 1996 Watcher i Goldman van descriure al New England, per primera vegada, el terme hospitalista com un metge especialitzat en la pràctica de la medicina hospitalària. Aquest assumpte es va viure als Estats Units, ja llavors, com imprescindible per a l’organització de les plantes d’hospitalització, a causa sobretot, de la pluriocupació dels especialistes que feia que la gestió dels pacients ingressats sovint fos un desori. Gairebé vint anys més tard, el 75% d’hospitals nord-americans, incloent-hi la majoria dels universitaris, han contractat més de 30.000 hospitalistes.

A Europa el model organitzatiu és lleugerament diferent. Cada servei mèdic assumeix directament la responsabilitat dels pacients ingressats de la seva especialitat, però la distribució de funcions dels especialistes, tal com es fa ara, promou les capelletes i dificulta el treball de les plantes d’hospitalització i, el que és pitjor, la continuïtat de l’atenció als pacients ingressats.

Ara ja són moltes les veus que reclamen el desplegament del model hospitalista també en els nostres hospitals.  I és per aquest motiu, que des de la SCGS i la SCBMI ens ha semblat oportú organitzar una sessió conjunta per debatre’n els pros i els contres.

Jordi Varela i Ignasi Carrasco